Apartats
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dl | Dt | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
6
|
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
13
|
14
|
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
20
|
21
|
22
|
23
|
24
|
25
|
26
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
27
|
28
|
29
|
30
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vila de l'Escala
HISTÒRIA LOCAL
L'Escala conté en el seu terme municipal les ruïnes d'Empúries, porta d'entrada de la cultura i civilitzacions grecoromanes a la Península Ibèrica a partir del segle VI a.C. El territori, poblat des de la Prehistòria, va rebre l'impacte d'una cultura superior que transformaria de soca-rel els seus fonaments.
Un segle després de la desaparició de la casa comtal d'Empúries -segons Pella i Porgas-, a mitjan s.XV, i prop del que fou la primera capital, un petit barri de pescadors començava a expandir-se mercès a l'impuls de comerç marítim.
L'Escala comença a aparèixer en els textos escrits a partir del segle XVI com un petit port de pesca i cabotatge depenent de la veïna vila d'Empúries. La seva utilització com a port, però, és força més remota. El seu nom -del llatí Scala-, que fou molt comú a tota l'àrea mediterrània, designa un port o moll, refugi habitual d'embarcacions. La dependència envers Empúries s'anirà capgirant durant els segles XVII i XVIII en benefici de l'Escala. L'any 1680 els veïns del "Port de l'Escala de la vila d'Empúries" -que ja formen un barri de 80 habitants- aconsegueixen tenir església pròpia, i el 1766 l'Escala esdevé vila i cap de municipi.
La causa principal és l'extraordinari creixement demogràfic -de 390 habitants el 1718, passa a 1.383 el 1787-, afavorit per una immigració comarcal molt elevada, atreta pels llocs de treball que generen la duana marítima - l'Alfolí de la sal-, la pesca, les drassanes, la salaó d'anxova i sardina, el conreu de l'arròs i de la vinya, l'exportació de vi i els oficis que es van creant a redós de l'activitat industrial. És el que farà apuntar en el seu diari al viatger Zamora el 1789: "Sus vecinos trabajan en todos ramos, ganan buenos jornales y no hay pobres".
El cens de 1806 dóna 1.600 habitants. El de 1857, 2.574, i el de 1877, només 2.607 habitants, a causa de la mortalitat provocada per les epidèmies produïdes pel conreu de l'arròs i el còlera. L'economia s'anirà mantenint, fins ben entrat el segle XX, bàsicament dedicada a la pesca i el conreu de la vinya, amb una població que oscil·larà, fins al 1960, al voltant dels 2.500 habitants.
A principi de segle, s'inicia una activitat política i cultural notable: és l'època de l'Ateneu d'Art i Cultura, de l'Ateneu Víctor Català, del Centre Joventut, que faran florir el teatre, les cobles de sardanes, els Jocs Florals... La guerra civil estroncarà tot aquest moviment i l'Escala viurà un dels episodis més tràgics de la seva història: el bombardeig de la vila per part de l'aviació feixista a les acaballes de la guerra, que va provocar una vintena de morts de població civil.
A la dècada dels seixanta un fenomen nou farà donar un tomb a l'economia: el turisme. Les petites indústries locals aniran desapareixent i la mà d'obra omplirà les demandes en la construcció, el comerç i una vella indústria rellançada a partir de la creació de la denominació de qualitat la salaó d'anxova. La població anirà en augment fins als 5.855 habitants actuals, exceptuant els mesos d'estiu, en què sobrepassa els 50.000.
.png){kind=logo}
.jpg)
